Qui és en Toni Sellas?

Un dia com avui, he decidit dedicar un post nadalenc per presentar-vos el meu tutor del treball final de carrera, en Toni Sellas. Fa un parell d’anys li vaig fer una entrevista, aquest és el resultat…

Qui és per a mi en Toni Sellas? Formalment diré que en Toni és un dels professors de la facultat de Ciències de la Comunicació, de la Universitat Internacional de Catalunya. Ell és el meu tutor del TFC. Però informalment m’atreviré a dir que durant el transcurs de la meva carrera Universitària, en Toni ha sigut un recolzament en el qual he pogut comptar per a rebre opinions diverses i especialitzades, sobre diferents temes acadèmics que hem treien la son. Anteriorment ja havia “topat” amb la seva docència a primer, amb una assignatura relacionada amb el món de la ràdio. És a dir, que per a mi, en Toni és un gran mestre que m’ha acompanyat durant la meva trajectòria estudiantil. Però deixem que sigui ell mateix qui es presenti…

Per a poder-te conèixer una mica…

Qui ets? Jo sóc jo mateix. Però mirant des de fora, la resposta seria més o menys que  sóc un periodista de formació i trajectòria però que ja no exerceix de periodista  i a qui no li agrada el periodisme que llegeix, mira i escolta; un professor que  gaudeix amb la seva feina i amb l’enriquiment humà que li comporta; un olotí  que viu a Palafrugell (o sigui, un garrotxanès o empordatxí); un ésser humà  que s’alimenta de la proximitat del mar; un pare que intenta ser pare conscient, un home que estima la seva família; en definitiva, algú que construeix el seu camí tot caminant. Sí, segurament una mica de tot això.

Et dediques a alguna cosa més a part de ser professor de la UIC? Intento dedicar-me plenament a allò que estic fent en cada moment, però tot just estic aprenent a fer-ho. I sobretot, en allò més important, que són les persones. Si em preguntes per a una activitat, diguem-ne, laboral, doncs la resposta és que no, però com a activitat, podríem dir, intel·lectual, a banda de les diferents vessants de la vida del professor també tinc activitat com als anomenats social media, com ara podcast, blog i twitter. I sóc membre actiu de STIC. CAT, associació sense ànim de lucre que treballa per a la difusió de les tecnologies de la informació i per minvar l’anomenada bretxa digital al nostre país.

Consideres que escriure un blog és un “hobby”, una professió…? Cada blogaire té els seu motius, i en podríem trobar molts i de ben diferents. En el meu cas, potser té algun vincle amb els dos conceptes. No és cap professió, però sovint hi escric de coses que tenen relació amb la meva feina com a docent i com a investigador: periodisme, comunicació, ràdio, podcàsting… I si mantinc el blog és perquè m’agrada i m’ho passo bé, és una eina d’expressió que m’interessa, malgrat que darrerament em costa molt dedicar-li temps.

Coneixes al teu públic? He observat que et comuniques amb ells a través dels comentaris; creus que tens una funció merament informativa o t’agrada compartir opinions amb els teus lectors? Els comentaris serveixen per mantenir una conversa sobre els temes de les entrades. I a partir d’aquí, esdevenen una via per conèixer persones, moltes d’elles fins i tot acabes desvirtualitzant-les. Gràcies al blog he conegut persones a les quals ara considero amics.

Com a periodista has treballat a El Punt, Catalunya Radio, Ona Catalana, RAC1… erets locutor d’aquestes emissores o quina funció tenies? D’aquí aquesta afició que tens al podcast? La meva trajectòria periodística la vaig desenvolupar durant més d’una dècada bàsicament en el món de la ràdio. La major part, com a periodista dels serveis informatius, en els quals vaig ser des de redactor fins a redactor en cap, passant per editor en diferents franges horàries. A RAC1 vaig desenvolupar el rol de sotsdirector del magazín matinal en la seva edició d’estiu.

Parlem del blog…

Em podries per 5 cèntims de què és per a tu el web 2.0 i el blog? Web 2.0 no és altra cosa que una etiqueta, útil, això sí, per referir-nos al Web del present, que es caracteritza pel desenvolupament d’una sèrie d’eines, els anomenats social media, que permeten als ciutadans tenir el seu espai d’expressió i de comunicació a la xarxa de forma senzilla, sense necessitat de grans coneixements tècnics. Els blogs són una d’aquestes eines, potser la que fins ara ha tingut un rol més destacat en aquest sentit. En essència, la realitat del Web 2.0 suposa un retorn als orígens del World Wide Web, perquè això que ara sembla nou ja era la intenció inicial del seu pare, Tim Berners-Lee.

¿Com va sorgir la iniciativa de crear el teu blog? Quines van ser les teves motivacions? Vaig debutar a principis de l’any 2007 per provar el blog com a eina de suport a la docència. I a partir d’aquí, vaig decidir convertir-lo en el meu blog personal, amb podcast paral·lel, i fer servir altres blogs per a la universitat.

D’on treus la informació que publiques al teu blog? Té orígens ben diversos, depèn de què es tracti. Coses que he llegit, sovint a la xarxa, però també experiències que he viscut i que em generen una determinada reflexió, o entrades al voltant de qüestions que formen part del meu dia a dia o dels meus hàbits com a oient i investigador de la ràdio… És variable. Però val a dir també que Internet n’és una font destacada, per això faig servir un lector de feeds.

Hi ha un fenomen que et caracteritza, i és que escrius el teu blog en català. Ho fas perquè tens més facilitat de paraula amb aquesta llengua o per convicció? La meva tesi doctoral està escrita en castellà, i em vaig llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat de Navarra, després d’una carrera totalment en castellà. Per tant, no és una qüestió de facilitat, perquè puc fer servir els dos idiomes indistintament. Però el català és la meva llengua materna, és la que em surt de forma natural. I a més, aposto perquè el català tingui a Internet les opcions de presència que no té entre els mitjans de comunicació tradicionals.

Com definiries o “vendries” els temes dels que parles al teu blog? Hi parlo sobretot de periodisme i comunicació, amb especial atenció a la ràdio i al podcàsting. Però també d’altres temes més genèrics relacionats amb la societat xarxa i poc a poc hi vaig introduint altres cavil·lacions, especialment relacionades amb el creixement personal. El blog és viu i evoluciona, segur que la temàtica també ho farà.

El teu antic blog es titulava cabòries digitals, en canvi actualment l’anomenes connectant els punts… per què aquest canvi? Què significa aquest nou nom i què volia dir l’anterior? Quins són els punts que ara connectes? No em convencia la paraula cabòries. Connectant els punts és una expressió extreta d’un famós discurs de Steve Jobs a la Universitat de Stanford. Com que penso que val molt la pena escoltar-lo, qui vulgui saber més sobre aquesta expressió, que el busqui

Moltes gràcies

Moltes gràcies per tot Toni


Anuncios

Acerca de Lara Macip

Comunicadora Audiovisual y Periodista. Aprendiendo del Social Media en Equipo Singular Barcelona. Amante del teatro, del cine, de la buena comida y de la vida con humor. También me podrás encontrar en twitter.com/laramacip, laramacip.tumblr.com y http://www.linkedin.com/pub/lara-macip-carrascosa/17/425/5a4/es
Esta entrada fue publicada en Universitat Internacional de Catalunya, web 2.0 y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s